Programació Fira B! 2026
Negro Luz (work in progress)
Raquel Klein
Eivissa
Negro Luz és una instal·lació coreogràfica que explora la foscor com a matèria escènica i espai de percepció expandida. La peça explora el contorn com un espai de diàleg entre la presència i l’absència, des d’una mirada contemplativa. Mitjançant estats paisatgístics i mecanismes escènics, l’obra estableix un temps de trànsit que convida a afinar la mirada i potenciar l’experiència del que és subtil.
Raquel Klein
Gèneres: Dansa
Raquel Klein és coreògrafa, creadora escènica i dissenyadora d'espais. Graduada en Coreografia i Interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona i en Disseny d'Interiors per l'ESDAP, la seva pràctica qüestiona la potència coreogràfica dels espais a través de cossos que esdevenen coreografia des del gest d'estar, romandre i ocupar un lloc, establint paisatges coreogràfics contemplatius de llarga durada. La seva primera peça, Wu Wei (Mercat de les Flors, Teatre Principal de Palma, 2020), va obtenir tres nominacions als Premis Butaca, i el solo 1'28 va guanyar el Certamen Coreogràfic de Madrid (2017) i el Premi Art Jove (2018). Des del seu projecte de recerca Reflex, desenvolupat com a artista emergent a El Graner (2020-21) i activat al Museu de Mataró (MAC) i CaixaForum Barcelona, explora les possibilitats del cos-paisatge i les temporalitats expandides.
La seva projecció internacional inclou un intercanvi de tres anys entre el Mercat de les Flors i el West Kowloon Cultural District de Hong Kong, i la creació de No Landscape per a Moveius Contemporary Ballet, presentada al Spanish Cultural Center de Washington DC (2025) en col·laboració amb la Embassy of Spain. Actualment desenvolupa el solo Negro Luz, un llenguatge híbrid entre cos escènic i instal·latiu, i juntament amb Raquel Gualtero, sota el nom La Rebelión de las Aburridas, ha creat la peça panoràmica Castells a l'aire al Castell de Montjuïc (Festival Grec de Barcelona, 2022-23). Des de 2018 col·labora de forma constant amb els artistes sonors Albert Tarrats i Adrià Juan, integrant el so com a eix fonamental de diàleg amb l'espai en els seus projectes; en la seva darrera etapa, amb Negro Luz, treballa juntament amb Albert Tarrats en la dimensió sonora i lumínica de la peça.
